El Celler de l’Hospital

Simbiosi entre patrimoni líquid, un raïm únic i vins exclusius

La Malvasia defineix Sitges

Diu la llegenda que els primers sarments de malvasia van arribar a Sitges provinents de Grècia de la mà d'un almogàver, Jofre de les Escales.

Aquest almogàver va lluitar a la ciutat de Monembasia (Grècia), al segle XIV sota els ordes de Roger de Flor en contra dels otomans. Ferit en batalla, va ser sanat de les seves ferides amb un vi que se li atorgaven propietats medicinals i curatives: la malvasia.

Des de la seva entrada al nostre país, sigui amb aquesta aurèola mitològica, sigui pel comerç del Mediterrani Occidental liderat per genovesos i venecians, aquesta varietat s’aclimata i passa a ser una varietat tradicional, de les més famoses en corts i banquets europeus, i posicionant Sitges en el mapa dels vins catalans, exclusius i emblemàtics. Sigui com sigui, ja tenim constància documental que a Sitges hi ha cultiu de malvasia cap a finals del segle XV. En època moderna, la Malvasia de Sitges es va exportar per tota Europa i també en les colònies d’ultramar, sobretot a Cuba, convertint-se així en un dels vins catalans més emblemàtics i famosos fora de les nostres fronteres. Sitges, doncs, era posicionat en el mapa internacional pel seu patrimoni líquid més dolç.

El Llegat Llopis, origen del nostre celler

És gràcies al Llegat Llopis del 1935 que la Malvasia de Sitges s’ha mantingut fins avui dia sota la cura del nostre celler.

És una suma de factors els que contribueixen a la decadència de la Malvasia al segle XIX i l’aparten a un escenari passat i romàntic: atacs de l’oídium i fil·loxera, l’aparició del xampany català – última novetat de l’exclusivitat i luxe del vi-, la proliferació de falsificacions, la baixa productivitat del cep, i els alts costos de producció. Però amb l’arribada del turisme a Sitges a inicis del XX va acabar per transformar la xarxa socioeconòmica entroncada amb el món vitivinícola, i la vila marinera passarà a ser un referent i destinació turística mundial fins a l’actualitat.

Conscient que la malvasia acabaria desapareixent del tot, poc abans de morir, el diplomàtic sitgetà, advocat i visionari, Manuel Llopis i de Casades (1885-1935) va voler evitar-ho llegant a l’Hospital de Sant Joan Baptista les finques rústiques repartides per Aiguadolç i Miralpeix, així com el negoci de la Malvasia de Sitges del Celler Llopis i dels últims ceps d’aquesta varietat. És gràcies a aquest llegat que avui dia Sitges, a través de la Fundació Hospital Sant Joan Baptista, continua gaudint d’aquest producte, el qual és el més genuí que podem oferir als nostres visitants.

El Celler de l’Hospital, doncs, és el bressol de totes els malvasies que hi ha repartides pel territori català. L’obertura del Centre d’Interpretació de la Malvasia l’abril del 2019, com a espai enoturístic i experiencial, ens ajuda a difondre el coneixement i el valor patrimonial de la vinya i dels vins de Malvasia de Sitges.

La Malvasia de Sitges cura cos i ànima

Tots els nostres vins i activitat enoturística tenen un impacte directe cap a la funció social de la nostra fundació.

L’Hospital de Sitges va ser fundat l’any 1324 pel cavaller de Sitges Bernat de Fonollar. La nostra entitat, doncs, la Fundació Hospital Sant Joan Baptista de Sitges és una de les institucions més antigues en actiu de Catalunya. En un inici, aquest Hospital estava enfocat dins del concepte medieval d’hospitalitat i d’aixopluc als pobres, pelegrins, orfes i malalts; i estava ubicat just a sobre de les roques del mar del puig de Sitges, al barri de pescadors anomenat barri de Sant Joan. Però degut als avanços de la medicina, la ciència i la tecnologia, aquell edifici es va quedar desfasat.

És aleshores quan l’any 1912 s’inaugura el nou edifici d’arquitectura higienista, d’inspiració modernista, de l’arquitecte Josep Font i Gumà, amb un llenguatge artístic i arquitectònic amb un alt valor patrimonial catalogat. És un dels complexos artístics més ben guardats, i desconeguts, de Sitges.

És en aquest complex quasi museístic on es desenvolupa la funció principal de la Fundació, que des dels anys noranta del segle XX es dedica a l’acompanyament actiu de les persones grans en una residència.